dilluns, 1 de desembre del 2008

Tipus d'art

Romànic
L’estil romànic va aparèixer a l’Europa Occidental del segle X fins al segle XIII. L’arribada de l’any 1000 es va acollir amb terror per part d’alguns sectors de la població i amb expectatives apocalíptiques. La superació de l’arribada de l’any 1000 i del mil·lenari de la mort de Jesucrist va provocar una renovació de l’art. Es va caracteritzar per ser eminentment religiós. Tot i que aparegueren diferents localismes, hi ha una sèrie de trets comuns que unifiquen l’estil romànic:
  • Formes simples i austeres.
  • Sobrietat en la decoració.
  • Preocupació per la simetria i per les proporcions.
La tendència homogeneïtzant de l’estil sembla que és conseqüència dels contactes freqüents que tenien els diversos pobles arran de les croades i dels pelegrinatges. Les tendències localistes més destacades fou l’estil llombard, provinent del nord d’Itàlia i que va influir molt en l’estil romànic català.
Gòtic
Durant l’edat mitjana, l’art romànic va evolucionar i es va transformar en un nou estil, el gòtic, l’origen del qual se situa al segle XII i XIV a l’Illa de França des d’on es va difondre per tot Europa, conservant, no obstant, les particularitats de cada regió. L’orde del Císter va ser un dels nuclis difusors més importants. Als Països Catalans es va desenvolupar un gòtic més auster i menys ornamentat que el d’altres regions. El gòtic va suposar, a tota Europa, una antítesi del que havia significat el romànic fins llavors, i així es va tendir progressivament a la recerca de la naturalitat i a la representació de l’entorn percebut pels sentits.
Renaixament
L’art del renaixement comença coincidint amb l’inici del món modern. De totes maneres no va tenir un començament abrupte i sobtat, sinó més aviat com una evolució del romànic. Emmarcat en el context històric de l’humanisme, la contrarreforma i la reforma catòlica, aquest fets religiosos – filosòfics van influenciar d’una forma directa en les diferents formes que va donar el renaixement. Donada la gran varietat d’autors i obres compararé els dos segles (Quattrocento i Cinquecento) disciplina per disciplina. en el qual totes les tendències apuntades en el Quattrocento arriben a la seva plenitud.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada